Sempre m'ha agradat molt llegir, encara que he passat èpoques on no em podia concentrar i se'm feia quasi impossible llegir llibres. Els contes o narrativa breu són el gènere que més m'agrada. Ara estic acabant el llibre Cuando se abrió la puerta. Cuentos de la nueva mujer(1882-1914). Es tracta d'un recull de contes escrits a finals del segle XIX, principis del segle XX. Els autors i les autores ens descriuen dones que trenquen (amb major o menor mesura) amb els models establerts fins eixe moment o bé presenten situacions on es deixen en evidència els convencionalismes, els prejudicis, etc.

Hi ha relats de Edith Warthon, Ella D'Arcy, Arthur Conan Doyle, Willa Cather, Henry James, Virginia Woolf, Saki, Katherine Mansfield, Charlotte Mew... En total 25 relats de distint*s escriptor*s.

Dels relats que he llegit, un m'ha agradat especialment. És El empapelado amarillo de Charlotte Perkins Gilman. L'autora, com ens expliquen a la xicoteta introdució, s'inspira en una desagradable experiència pròpia per descriure la situació d'una dona que va endinsant-se en una depressió i el tractament recomanat pel seu marit (metge). Es tracta d'un conte asfixiant, terrorífic. Recomane llegir-lo.